si fos capaç de parlar-te, d'explicar ... m'envaeix un neguit cada vegada que t'acostes, que la teva aroma m'alimenta ... veig el sol, la lluna i les estrelles. En la solitud dels meus nits, mantinc tu imatge en la meva ment ... i t'estimo en silenci. Demà és la festa, de cap de vacances a l'empresa, i per fi ... em sento amb forces, de parlar ... d'explicar, que porto tres anys t'estimo ... avui vaig veure tu mirada ... i ella ... et delatava. Somreies amb picardia i no obstant això, mai hem creuat més que paraules de treball, sempre estimant-te en silenci, mirant com somreies amb la resta de companys, cremant les entranyes de gelosia, en veure que ells aconseguien els teus rialles i jo que tant t'estimo, patia pel teu amor.
Me gusta tu riconcito de poemas Nuria Espinosa, es una pena que no te publiques tu libro de estes poemas que va mi me satisface siempre poder leerte siempre y dejarte mi comentario, siempre te recueerdo mucho como escritora poeta y persona.
ResponderEliminarMacua felicidad en tu vida siempre en tu vida.
Eloy Guzman Otero Iglesias
28-1o-2011.
Gracias estimado Eloy, te aseguro que cuándo menos te lo esperes, te estaré invitando a la presentación de mi nuevo libro, un abrazo de luz.
ResponderEliminar