Cada dia, quan et miro en silenci, a la feina, mà a mà, et miro i penso ...
si fos capaç de parlar-te, d'explicar ... m'envaeix un neguit cada vegada que t'acostes, que la teva aroma m'alimenta ... veig el sol, la lluna i les estrelles. En la solitud dels meus nits, mantinc tu imatge en la meva ment ... i t'estimo en silenci. Demà és la festa, de cap de vacances a l'empresa, i per fi ... em sento amb forces, de parlar ... d'explicar, que porto tres anys t'estimo ... avui vaig veure tu mirada ... i ella ... et delatava. Somreies amb picardia i no obstant això, mai hem creuat més que paraules de treball, sempre estimant-te en silenci, mirant com somreies amb la resta de companys, cremant les entranyes de gelosia, en veure que ells aconseguien els teus rialles i jo que tant t'estimo, patia pel teu amor.
Bitácora literaria. «La reflexión es aquello que abre un camino al pensamiento, el pensamiento es el camino que conduce a la reflexión; aquel camino libre que resplandece entre luces y sombras: la vida». Derechos de autor protegidos por ©Cedro Gracias por tu visita y comentarios. Estos serán aceptados tras pasar la supervisión del autor. Nuria de Espinosa
Seguidores
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Bailarina que danza, bailarina que florece
Reto Relatos conjuntos La bailarina avanza hacia la luz como si el escenario fuera un jardín secreto. Su tutú blanco se abre en un respla...

Me gusta tu riconcito de poemas Nuria Espinosa, es una pena que no te publiques tu libro de estes poemas que va mi me satisface siempre poder leerte siempre y dejarte mi comentario, siempre te recueerdo mucho como escritora poeta y persona.
ResponderEliminarMacua felicidad en tu vida siempre en tu vida.
Eloy Guzman Otero Iglesias
28-1o-2011.
Gracias estimado Eloy, te aseguro que cuándo menos te lo esperes, te estaré invitando a la presentación de mi nuevo libro, un abrazo de luz.
ResponderEliminar