Seguidores

viernes, 29 de julio de 2011

MIRANT AL HORITZÓ


Estimada meva, quan llegeixis aquestes lletres, estaré lluny molt lluny. El nostre fa uns mesos que acabo, no puc suportar més. Ho sento, no sé què error, si vas ser tu O potser vaig ser jo? He de intentar-ho, em fas massa mal. Vaig ser jo qui em allunyi, en veritat no ho sé, que serà la meva vida sense tu ... és difícil d'escriure. Possiblement treballava massa, doncs no sé, quin va ser el meu pecat. Però he sentit la teva fredor, la teva desgana, i m'ha traspassat l'ànima. T'estimo tant que m'estic tornant boig, en no poder tenir-te, no poder besar-te, ni estimar-te. Només puc dir-te amor meu ...
Molt aviat et trucaré, per escoltar-te i preguntar-te, si en veritat em vas estimar, si encara m'estimes ... i que pensis en el destí, que aquell dia et va posar en el meu camí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

La tristeza del alma

Convocatoria juevera: cada jueves un relato. Anfitriona  Mag  estás son mis palabras elegidas entre las propuestas  por Mag, participación c...