LA MEVA MIRADA

M'acosto i anoto els seus noms, sense mirar el seu rostre completament calcinat per l'explosió de gas, gairebé sense adonar-me'n, la meva ment s'eleva i pensa ... en les seves famílies, en les dates nadalenques, sis morts en total, cap ferit. Llavors m'adono ... som com robots, una trucada ... uns noms en un paper, uns cossos de retirar, per després enterrar. Un succés més, que en un arxiu acabarà, però em va obligar a pensar ... en aquest cel blau intens, en aquests cossos sense vida i en les seves famílies ... toco el meu cos, em sento viu, sota la meva cara i ja no miro.