Seguidores

martes, 5 de abril de 2011

LAGRIMAS DE CRISTALL

Llàgrimes
tan fines
com el vidre,
en un amarg cofre
guardi,
on la clau
profunda oculti,
a les nits
on el temps
només portava ...
silenci.
Ni el record
d'aquella clau,
pot ser
un consol,
ni el seu amagatall
ni la pena del meu cor
que un dia ...
et va dir ...
adéu meu amor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Miicrorrelato a tres

  @escritorbombin Nadie se esperaba que aquel paseo por el bosque terminaría así. La neblina cubría ya toda la montaña, Josie corría empapad...