Seguidores

domingo, 30 de octubre de 2011

Mirant al Horitzó




Estimada meva, quan llegeixis aquestes lletres, estaré lluny molt lluny. El nostre fa uns mesos que acabo, no puc suportar més. Ho sento, no sé què error, si vas ser tu O potser vaig ser jo? He de intentar-ho, em fas massa mal. Vaig ser jo qui em allunyi, en veritat no ho sé, que serà la meva vida sense tu ... és difícil d'escriure. Possiblement treballava massa, doncs no sé, quin va ser el meu pecat. Però he sentit la teva fredor, la teva desgana, i m'ha traspassat l'ànima. T'estimo tant que m'estic tornant boig, en no poder tenir-te, no poder besar-te, ni estimar-te. Només puc dir-te amor meu ...
Molt aviat et trucaré, per escoltar-te i preguntar-te, si en veritat em vas estimar, si encara m'estimes ... i que pensis en el destí, que aquell dia et va posar en el meu camí.

2 comentarios:

  1. Bello es el poema y con muy buenos sentimientos, muy bien logrado y me gustaría qie publicases, hay alguna palbra que no entiendo muy ien por estar escritas en otro dialecto, pero escribes muy bien amiga Nuria Espinos, hazmiro tu persona y tu forma de ser.
    Eloy Guzman Otero Iglesias.
    30-10-2011.

    ResponderEliminar
  2. Gracias Eloy por acompañar siempre mis letras, un gran abrazo.

    ResponderEliminar

Misterioso encuentro

  Este microrrelato participa en la convocatoria: cada jueves, un relato... que está semana dirige  Demiurgo                             ***...